Acceptació de cookies
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per analitzar la seva navegació, recopilar informació estadística i mostrar anuncis. Per a acceptar l’ús de les cookies pot seleccionar ‘Acceptar cookies i continuar’. Així mateix, seleccionant ‘Configuració’ podrà configurar l’ús de les cookies d’aquest lloc web segons les seves preferències. L’informem de que els tercers Google i Facebook estan ubicats a Estats Units, on la legislació no té un nivell adequat de protecció de dades equiparable a l’europeu. Per a obtenir més informació sobre l’ús de les cookies i els seus drets, accedeixi a la Política de Cookies.

Anem de calçotada?

No hi ha dia durant l'hivern en què a Catalunya no se celebri una calçotada. Aquest àpat comunitari ha esdevingut el pla perfecte per a una festa o trobada amb amics, la família o en parella. Els calçots són originaris de la ciutat de Valls (Tarragona) i es van popularitzar a mitjan segle XX, convertint-se en una tradició dels mesos de febrer i març principalment. Tenen gana?

El calçot no és més que una ceba blanca allargada, que obté aquesta forma de la manera com és cultivada, deixant-la mig enterrada i tapant-la a mesura que creix. Aquesta acció s'anomena calçar i d'aquí el nom de calçot. El seu cuinat no amaga cap secret. Es necessita un bon foc viu de sarment, es col·loquen els calçots sense netejar i sense treure la terra en una graella i es rosteixen fins que estiguin fent aigua. Un cop estiguin ben cremats per fora (si, si, hem dit cremats), s'emboliquen en grups de 10 a 15 unitats en paper de diari i es posen dins una caixa perquè guardin la calor i s'estovin. I així fins a tenir-los tots cuinats. Amb les brases que queden prepararem el segon plat, tradicionalment carn de xai i botifarres a la brasa.

La seva preparació no té gaire misteri, però necessitarem principalment:

 

INGREDIENTS:

-          15 o 20 calçots per persona

-          Salsa de calçots

-          Carn de xai i botifarres

-          Paper de diari i teules per servir

-          Un pitet per als que no es vulguin tacar

-          Postres per als més golafres

 

Els calçots se serveixen en el paper de diari on els hem embolicat i dins una teula de fang. Necessitarem també molta salsa per mullar els calçots coneguda com a salvitxada o en el seu defecte hi posarem salsa romesco. I aquí comença el millor. Agafarem el calçot per la part verda i amb l'altra mà envoltarem la part ennegrida i la retirarem arrossegant cap avall. Ens quedarà la part baixa del calçot blanqueta i la mà negra, remullarem la part blanca dins la salsa i amb molt de compte de no tacar-nos aixecarem el calçot i gaudirem de l'increïble sabor.

Després dels calçots vindrà la carn i només els més valents arribaran a les postres. No hi podrà faltar pa de pagès per rebanyar i un bon vi negre per regar-ho tot. No descartem que després de tot això necessitin una bona migdiada. Bon Profit!

Compartir a:

Les cookies analítiques recullen informació per a poder analitzar i avaluar l’ús i l’activitat del lloc web.

Aquestes cookies recopilen la informació sobre els anuncis que es mostren per a poder personalitzar l'experiència d’usuari segons interessos i rellevància. Aquesta informació pot ser compartida amb empreses externes a l'hotel.

Aquest tipus de cookies permeten analitzar i emmagatzemar les preferències i eleccions de l'usuari durant la navegació. El lloc web recordarà l'idioma, la moneda o la regió predeterminats de cada usuari.

Cookies estrictament necessàries per al funcionament bàsic del lloc web. Dissenyades per a garantir un accés segur, incloent-hi la confirmació de normatives i millorant l'experiència d'usuari.