Anem de calçotada?
No hi ha dia durant l'hivern en què a Catalunya no se celebri una calçotada. Aquest àpat comunitari ha esdevingut el pla perfecte per a una festa o trobada amb amics, la família o en parella. Els calçots són originaris de la ciutat de Valls (Tarragona) i es van popularitzar a mitjan segle XX, convertint-se en una tradició dels mesos de febrer i març principalment. Tenen gana?
El calçot no és més que una ceba blanca allargada, que obté aquesta forma de la manera com és cultivada, deixant-la mig enterrada i tapant-la a mesura que creix. Aquesta acció s'anomena calçar i d'aquí el nom de calçot. El seu cuinat no amaga cap secret. Es necessita un bon foc viu de sarment, es col·loquen els calçots sense netejar i sense treure la terra en una graella i es rosteixen fins que estiguin fent aigua. Un cop estiguin ben cremats per fora (si, si, hem dit cremats), s'emboliquen en grups de 10 a 15 unitats en paper de diari i es posen dins una caixa perquè guardin la calor i s'estovin. I així fins a tenir-los tots cuinats. Amb les brases que queden prepararem el segon plat, tradicionalment carn de xai i botifarres a la brasa.
La seva preparació no té gaire misteri, però necessitarem principalment:
INGREDIENTS:
- 15 o 20 calçots per persona
- Salsa de calçots
- Carn de xai i botifarres
- Paper de diari i teules per servir
- Un pitet per als que no es vulguin tacar
- Postres per als més golafres
Els calçots se serveixen en el paper de diari on els hem embolicat i dins una teula de fang. Necessitarem també molta salsa per mullar els calçots coneguda com a salvitxada o en el seu defecte hi posarem salsa romesco. I aquí comença el millor. Agafarem el calçot per la part verda i amb l'altra mà envoltarem la part ennegrida i la retirarem arrossegant cap avall. Ens quedarà la part baixa del calçot blanqueta i la mà negra, remullarem la part blanca dins la salsa i amb molt de compte de no tacar-nos aixecarem el calçot i gaudirem de l'increïble sabor.
Després dels calçots vindrà la carn i només els més valents arribaran a les postres. No hi podrà faltar pa de pagès per rebanyar i un bon vi negre per regar-ho tot. No descartem que després de tot això necessitin una bona migdiada. Bon Profit!
