Espais Naturals a la Costa Brava

El Cap de Creus (30.4km) és una península localitzada a l’extrem NE de Catalunya i per tant, el punt més oriental de la Península Ibèrica. En 1998 fou declarat Parc Natural pel seu interès morfològic i la gran diversitat i riquesa marina. És un espai sec, rocós i afectat per forts vents; quasi sense arbres i que contrasta amb les seves aigües cristallines i profundes.

Els Aiguamolls de l'Empordà (18.3km) és un parc natural a la Badia de Roses, la segona zona humida més important de Catalunya. Situat entre els rius Fluvià i Muga, durant el segle XIX la major part fou drenada i es construïren canals per reconvertir la terra per a l’agricultura. El 1980 fou declarat parc natural per protegir les seves zones humides i les dunes, essent hàbitat de més de 320 espècies de flora i fauna.

Les Illes Medes (58km) és un petit arxipèlag en el cor de la Costa Brava. Són set illes que es caracteritzen per el seu ric ecosistema marí. La proximitat de la costa i de la desembocadura del riu Ter, ofereix una gran quantitat de material orgànic que permet una extensa vegetació de flora i fauna. Exemples d’això són les colònies de gavines, la peculiar vegetació terrestre i marina i els coralls.

La Serra de les Alberes és un lloc d’interès natural que inclou les localitats de La Jonquera, Rabós d’Empordà, Espolla, Cantallops, Vilamaniscle, Garriguella, Mollet de Peralada i Sant Climent de Sescebes. Aquest paisatge conviu amb una de les concentracions més importants de monuments megalítics de Catalunya i de petites esglésies romàniques que fan d’aquesta zona una de les més riques en monuments històrics. Per altra banda, la vegetació d’aquesta zona és una mescla de vegetació muntanyosa dels Pirineus i de la vegetació mediterrània.