Els orígens de la Revetlla de Sant Joan
Diu el refranyer popular que “A la terra que vagis, dansa que ballin”, és a dir, que convé adaptar-se als costums del lloc on s’habita. Un costum molt arrelat a terres catalanes és el de la Revetlla o Nit de Sant Joan, una festa col·lectiva que reuneix família, veïns o amics que s’ajunten per sopar, menjar coca, encendre fogueres, llançar petards, fer música i ballar des que s'amaga el sol el dia 23 de juny fins a punt d'alba el dia 24, dia de Sant Joan.
La Revetlla de Sant Joan se celebra ja des d’abans de l’arribada del cristianisme i en tota revetlla típica no hi pot faltar el seu element més icònic: el foc. Les grans fogueres que avui en dia s’encenen a les places de les vil·les i ciutats provenen de la tradició pagana d’honrar el Sol com a font de llum i vida en el seu apogeu, el 21 de juny (solstici d’estiu). Amb la foguera es pretenia a més donar-li força ja que després d’haver arribat al seu zenit entrava en un període de declivi, els dies començaven a escurçar-se fins el 21 de desembre, el solstici d’hivern o dia més curt de l’any. Aquesta pràctica de veneració al Sol que originàriament se celebrava la nit del 21 de juny es va traslladar en el calendari a la nit del 23 de juny per l’Església Catòlica, qui va voler fer coincidir la festivitat amb la data de naixement de Sant Joan Baptista.
A l’Edat Mitjana a les fogueres s’hi van sumar els petards, que atorgaven a la festa soroll a més de llum. Els petards, com la pólvora, van inventar-se a la Xina al segle IX, però mentre que molts dels productes fets amb pólvora tenien una finalitat bèl·lica, els petards van erigir-se ràpidament com un producte amb un propòsit festiu i van ser utilitzats per a fer focs artificials.
La Nit de Sant Joan a Catalunya ve acompanyada d’un dolç tradicional: una coca adornada amb pinyons i fruites confitades i farcida de crema, la coca de Sant Joan. Es reparteix a les revetlles juntament amb vi dolç o cava. La coca de Sant Joan prové d’un tortell rodó amb ous al capdamunt que es menjava antigament i que constituïa una al·lusió al Sol.